ISTORIA DE EUROPA
Preistoria · Anticia · Eda medieval · Eda moderna · Eda contempora

Eda moderna

La eda moderna comensa en 1492 con la descovre de America (an si alga istoristes considera ce lo comensa en 1453 con la concista de Constantinopoli par la turceses) e fini en 1789 con la Revolui Franses. La eda moderna ia trae cambias variosa en relata con la eda medieval presedente. Estas ia aveni de la media de la sentenio 15, e la plu importantes ia es la seguentes: la desapare de la Impero Bizantian (1453); la estende de la mundo conoseda con la descovre de America (1492); la sustitui de statos autocrata per la monarcias feudal; la nase de mercatalisme; la reformi protestante comensada par Martin Luther (1517) cual ia divide cristiania; la apare de umanisme (sentrida en la umana); e la nase en Italia de un stilo artal nova nomida la Renase.

Cambias economial e sosial

La cambias demografial

La popla european ia recovre de la crise de la fini de la eda medieval e ia pasa entre 1500 e 1600 de 80 a 150 milion persones, par causa de la boni de recolies e la diminui de la pesta. La atas cultival ia es estendeda par la bon recolies e la inisia de teras nova. La ativia urban ia ateni un developa notable, como en artisania, cual ia aumenta sua produi.

La apico de comersia

Comersia ia ateni sua apico par causa de un aumenta de demanda e la abri de vias comersial nova, orijinante la mercatalisme.

La intende jeneral de mercatalisme ia es ce la politicas mercataliste rici la economia, creante en esta modo sitadanes rica, revenus par impostas plu alta, e a fini reservas per finansia la militar e la gera. En la sentenio de 1600, la politicas mercataliste ia es adotada par la plu de la nasiones european.

Par esporta plu benes ca on importa, un pais reseta un enflue de oro e arjento. La governa debe fundi colonias, gania materiales cru, e la nasion debe vende benes finida a la colonia. La governa debe pone tarifas esterna alta, tal aidante manteni estra benes competente de otra nasiones e protejente la fabricas nativa, tal oteninte mone per la governa. La governa debe sutrae tota tarifas interna, manteninte la move de benes libre a en la pais. A fini, la nasiones debe es autosufisinte en tota sua nesesas.

La vias comersial ia es:

La cambias sosial

Sosia ia es ancora divideda en stratos, ma ia esperia cambias:

Renase

David, par Michelangelo Mona Lisa, par Leonardo da Vinci.

La Renase italian de la sentenios 13 e 14 ia estende tra la resta de Europa, representante un tempo cuando Europa ia atenta conose la mundo antica e ia sorti de la Eda Oscur. Esta pote es videda en un interesa renovida a siensa e esperimenta, e un foca a la importa de bon vive en la presente, en contrasta con la vive pos mori como promoveda par la Eglesa.

La Renase ia trae un esplode en arte, poesia e arciteta. Tecnicas e stilos nova ia developa cuando la formas artal ia move a via de la stilos plu fria e oscur de la eda medieval. Esta periodo, seguente esta punto de vista, representa Europa emerjinte de un periodo longa de nonprogresa e la asende de comersia e esplora. La Renase italian es frecuente eticetida como la comensa de la epoca “moderna”.

An tal, lo es importante ce on reconose la instituidas moderna nonlimitada cual ia ave sua radises en la eda medieval, como la nasiones-statos, parlamentos, governa limitada, burocratias e regula de benes e servis.

Orijinas

En la tempo seguente la Pesta Negra, cual ia diminui en 1351 par coaveni, la fida a la potia e importa de la Eglesa ia desende. La multia de moris (sirca 25–30 milion entre 1347 e 1351) ia sinia la nesesa de un revive en educa e sosia en jeneral. Un diminui de la cuantia de laborores ia gida a esije un aumenta de salarios, e tal revoltas ia aveni en paises variosa tra Europa, xef en Deutxland, Frans e Italia.

La Renase ia comensa en Italia norde en la temprana de 1300.

An si lo no ia es nonevitable, fatores variosa – nasionalisme (causada par un orgulo aumentada en la dias de Roma temprana), la crusadas, revive de comersia – ia aida reali reformi. En tota partes de Italia (plu esata Firenze, Genoa, Roma, Napoli e Milano), eruditas ia revive sua studias de leteratur latina e elinica temprana, derivada de manoscritos arcivida.

Pos esamina esta obras temprana, los ia persepi ce cultur es esensal per vive un vive sinifiosa, e educa (spesial istoria) es importante per comprende e la mundo de ier e la tempos moderna, como ance per intui la futur. Tal, la eruditas italian ia demanda per un “Renase” en educa e cultur european.

Umanisme

En esta eda, un promove nova ia apare, nomida umanisme. Sua cualias xef es:

Umanisme ia ave tre corentes:

Umanisme ia estende tra Europa par la fundi de academias, la viajas de la umanistes, e la inventa de la primador par Gutenberg (1448). Esta ia permete aumenta la produi de libros e estende la sabe entre un popla plu grande.

Alga umanistes importante es:

Mutas political

La nase de monarcias autoritar, cual ia sustitui per la monarcias feudal de la eda medieval, ia aveni en la comensa de la eda moderna.

En la monarcias autoritar, la re ia forti sua potia, orijinante la Stato moderna. Teorias political nova ia defende la forti de la potia de la re, como los suportada par Machiavelli en sua obra La prinse.

Per forti sua potia, la monarcas ia usa utiles variosa:

Relijio

Cambias relijial: Reformi e Contrareformi

Martin Luther, monce ci ia comensa la Reformi En la sentenio 16 la reformi protestante ia aveni, un promove relijial contra la Eglesa Catolica. Acel reformi, provocada par la desonora de la pretes, ia ave tre corentes xef: luteran, calviniste e anglican.

La reformi luteran ia es comensada par Martin Luther (1483–1546) en Deutxland, ci ia rejeta la vende de pardonas e ia crea prinsipes relijial nova. Estas ia suporta la prinsipe de pardona par “sola la fida” e no par bon atas, la interprete libre de la Biblia, la redui de rituos santa a la batiza e la eucaristia, e la supresa de la culto a la Virjin e la santas. La crede luteran ia estende tra la statos deutx e Europa sentral e norde.

Jean Cauvin La reformi calviniste ia es predicada par Jean Cauvin (1509–1561) e ia es fundida sur predestina. Esta prinsipe crede ce persones es predestinada par Dio a salva o condena. La crede ia estende tra Nederland, Frans e Scotland.

La reformi anglican ia es promoveda par Henrico 8, ci ia rejeta la obedi a la Pape per divorsa sua sposa. Henrico ia proclama se como testa de la eglesa de England (1534) e ia confisca la benes de la moncerias. Sua crede no difere multe de la catolica.

La reformi catolica o Contrareformi

Par causa de la estende de protestantisme, la Eglesa Catolica ia comensa sua propre reformi, conoseda como la Contrareformi. Sua utiles ia es la Consilio de Trento e la Compania de Jesus.

Encontra de la Consilio de Trento. La Consilio de Trento (1545–1563) ia validi la prinsipes catolica, manteninte la nesesa de bon atas per salva, la sete rituos santa, e la culto a la Virjin e a la santas, e ia adota medias como la crea de seminarios per instrui plu bon la pretes.

La Compania de Jesus, fundida par Ignacio de Loyola (1540), ia ave un vota de obedi spesial a la Pape, e ia dedica se a predica e educa jovenes.

Geras relijial en Europa

La masacra de San Bartolomeo, cual ia aveni en 1572, en cual la catolicas ia mata la ugonotes. La masacra ia comensa a la note de la 23-24 agosto e ia dura tra alga semanas. En la periodo entre 1524 e 1648, Europa ia es sufrinte la geras de relijio. Lo es importante ce on reconose, an tal, ce en cuando relijio ia es donada como la causa xef de la gera, multe otra causas ia esiste. Estas ia inclui tera, mone e economia, potia political, recursos natural, e otras.

Esta geras ia inclui la Gera de Campanianes de 1525 en la Impero Roman Santa, la Gera de Smalcalda entre 1546 e 1555, un luta entre la Impero Roman Santa e la turceses, la Reconcista de la espanioles contra la muslimes, la rebela husiste, e misionores e concistores contra la americanes orijinal.

Gera

La luta relijial e la gera ia estende con la protestantisme. La prinsipes nova revoluinte en Deutxland ia fa ce otra tensas sosial esplode; revoltas campanial ia eruta en 1525, resultante caos e versa de sangue tra Osteraic, Suiz e Deutxland sude. Propriores de tera rica ia es la ojeto de rebelores esijente egalia sosial e la comparti comun de la ricia. La soldatos fidosa a la prinses ia supresa la revolta, e la gidores ia es esecutada. Martin Luther, inisior xef de la Reformi, ia ataca la rebelores e ia defende la atentas par la autorias de elimina los.

Pas de Augsburg

La Pas de Augsburg en 1555 ia declara la relijio de la prinse como la relijio ofisial de la rejion o pais (cuius regio, eius religio). Esta ia resulta la aseta e tolera de luteranisme en Deutxland par la catolicas. Cuando un gidor nova de un relijio diferente ia prende potia, multe persones ia debe cambia sua relijio. Multes ia trova ce esta es monarciste e la prosede no ia fini asta 1648.

En Europa norde (Deutxland norde, Nederland e Frans), la clase media ia tende es protestante, corespondente con sua etica e filosofia de labora. La campanianes ia cambia sua relijio per oteni labora.

Trata de Cateau-Cambrésis

Con la Trata de Cateau-Cambrésis en 1559, Espania e Frans ia acorda para luta contra lunlotra par uni contra sua menasa comun: la protestantisme, xef la calvinisme, cual ia es videda como un menasa plu grave ca la luteranisme.

Geras de relijio en Frans

En Frans, la gera interna relijial ia aveni entre 1562 e 1598 entre catolicas e protestantes. La corona ia apoia usual la catolicas, ma ia cambia lados a veses, e la nobilia ia es divideda entre ambos. La tre familias xef en la nasion ia compete per la controla de Frans. Esta familias ia es la familia Valois, cual ia governa e ia es catolica; la Bourbon, ci ia es formida par la ugonotes (protestantes franses); e la Guise, ci ia es catolica.

A fini, la familia Bourbon ia gania la gera, ma sua gidor Henrico de Navarre no ia pote es coronida car la site de Paris ia clui se. Henrico ia aseja Paris per un anio ante deside converti a catolicisme en 1593. La gera interna en Frans ia fini con la proclama de Nantes en 1598, cual ia reafirma ce catolicisme es la relijio ofisial en Frans, ma ia permete un grado importante de libria relijial e political a la protestantes.

Henrico 4 ia pote es descriveda como politique, o como algun ci cura plu la pas e ricia de sua nasion ca la tolera relijiosa.

La Gera de Tredes Anios

La Gera de Tredes Anios ia comensa con la Lansas de Fenetra de Praha, en cual protestantes ia lansa ambasadores catolica tra un fenetra en acel site. Lo ia fini con la Trata de Westfalen (1648) cual ia dona benefica a:

La trata ia es mal per:

Asolutisme en Europa

Introdui

La eda de asolutisme, esemplida par la “Re Sol” Louis 14 Bourbon de Frans, marca la asende de gidores en Europa ci ia ave potia asoluta supra sua nasiones. Mercatalisme ia deveni la forma prima de economia de acel tempo, en cual la problemes relatada con relijio ia desapare pos la geras european, aora recambiada par la problem de ecuilibra de potia.

Louis 14 (1638–1715), model de asolutisme

Louis 14 de Bourbon de Frans ia ariva a potia en 1643. El ia sposi Maria Theresa, fia de Filipo 4. Esta potia ia veni de la fato ce en sua rena el ia manteni un Frans unida e potiosa.

Louis ia vole controla Nederland par causa de sua potia economial como resulta de comersia, car el ia vole crase la calvinistes e protestantes, e car el ia vole aumenta sua teritorio. En fato, el ia consela sua eritor, Louis 15, a “no imita me en mea gusta per gera”. Sua politica atacante ia esije finansia la armada european la plu grande de 280 000 omes.

La geras de Louis ia ave resultas xocante, e la popla franses ia povri. Ance, la protestantes ia despeta Louis. Sua politica economial ia es gidada par Colbert e sua nasion ia es un model de reali mercatalisme. En sua rena, Frans ia deveni un pais dominante en lingua, cultur e vestes.

Lo es alegada ce Louis ia dise L’etat c’est moi o “La stato es me”, e sua rena esempli asolutisme. La bispo franses Bossuet ia declara ce governa ia es un direto divin de la monarcas, concluinte ce la res ia es la representores de Dio sur la tera. Louis ia ata fundida sur esta crede, governante Frans como si el ta es elejeda par Dio per governa.

Jeneral, la ojetos esterna de Louis ia es la estende de teritorio e de catolicisme.

Louis ia es susedosa en sua aspiras interna per oteni potia asoluta par burocratia sentrida. El ia controla nobiles rebelante e ia pone se a la sentro de potia e cultur franses. Persones ia depende de el per avansa e ia xerca sua bonvole. Louis ia fa ce on construi un palasio en Versailles, de cual sua construi ia dura tra des-cuatro anios. Versailles ia es la model per otra paises european, e ia ocupa la nobiles, distraente los de la desira de opina sur governa. En 1685, Louis ia cansela la Proclama de Nantes, sutraente la diretos de la calvinistes en Frans.

La Gera de Transfere Espaniol

Filipo 4 de Habsburg ia sposi Marianna Habsburg de Osteraic, e los ia ave como fio Carlo 2, un gidor retardada fisical e mental. Car Carlo no ia pote ave desendentes, los ia lasa la deside sur sua seguor pos sua mori. Frans ia dise ce lo ave la reclama la plu bon de la trono car lo es catolica e forte, e la dui-sore de Carlo es sposida con Louis 14.

Como resulta, Carlo ia lasa la trono a Filipo 5 de Bourbon, la neto de Louis 14, e la gera ia eruta entre un alia de Willem 3 de Orange, Nederland contra Frans per manteni un ecuilibra de potia. La gera ia resulta la pas de Utrecht, en cual on ia deside ce la gidor de Espania debe abandona sua reclama a la trono franses. Tal, Filipo ia es reconoseda como re de Espania, ma la uni con Frans e Espania no ia aveni. Espania ia perde sua teritorios en Beljia e Italia en la Pas de Utrecht, un fonte de odia de la espanioles con sua governa nova.

La ecuilibra de potia en politica esterna

La ecuilibra de potia ia es un sistem en cual la nasiones european ia atenta manteni la autonomia nasional de tota la statos european. La conseta ia es ce tota nasiones european debe atenta preveni ce un nasion deveni potiosa, e donce governas nasional ia cambia frecuente sua alias per manteni la ecuilibra.

La Gera de Transfere Espaniol ia es la gera prima de cual sua tema xef ia es la ecuilibra de potia. Esta ia marca un cambia importante, car la potias european no ia ave plu la escusa de la gera relijial. Tal, la Gera de Tredes Anios ia es la ultima cual on eticeti como gera relijial.

La Lumina

En la sentenio 18 un grupo de filosofistes, xef franses, comensa developa un ideolojia cual ia deveni conoseda como la Lumina. Sua ojeto ia es promove educa e cultur per fini la nonsabe. Esta ideas ia es estendeda en Frans par la Ensiclopedia, editada par Diderot e d’Alembert.

Entre la filosofistes xef de la Lumina on pote nota:

La burjesia ia defende esta ideas car los ia suporta lo.

Geras e revoluis

Nondepende de la Statos Unida de America

Declara de nondepende par John Trumbull La Des-Tre Colonias brites en America norde ia revolta contra la briteses, comensante la Gera de Nondepende Esuan cual ia dura de 1765 a 1783. Lo ia fini con la nondepende de la colonias e la institui de la Statos Unida de America.

La colonistes american ia proclama “no impostas sin representa” comensante con la Stamp Act Congress en 1765. Los ia ave no representores en la Parlamento Brites e los ia rejeta la autoria de la corpo governante per imposta los. La protestas ia grandi a la Masacra de Boston en 1770 e la Boston Tea Party en desembre 1773. La Parlamento Brites ia responde, cluinte la porto de Boston e esecutante un serie de leges puninte cual ia sutrae la diretos de autonomia de la Colonia de Baia Massachusetts. La otra colonias ia suporta Massachusetts, e un grupo de gidores american ia institui sua propre governa en la tarda de 1774 en la Congresa Continental per coordina resiste contra Britan; otra colonistes ia manteni sua suporta a la Corona e ia es conoseda como fidistes.

La Trata de Paris ia es suscriveda a 3 setembre 1783, formal fininte la gera e confirmante la separa de la nasion nova de la Impero Brites. La Statos Unida ia prende controla de tota la teritorio a este de la Rio Mississippi e a sude de la Lagos Grande, Britan ia manteni la controla de Canada, e Espania ia prende Florida.

Entre la resultas importante de la gera de nondepende esuan ia es nondepende e comersia con Britan. Pos anios de governa sentral debil, la esuanes ia adota la Constitui de la Statos Unida, instituinte un governa sentral forte cual ia inclui un potia de esecuta, judores nasional, e un legeria con du salones: la statos ia es representada en la Senato e la popla en la Casa de Representores. La gera ia provoca la migra de 60 000 fidistes a otra teritorios brites, spesial a America Norde Brites (Canada), an si la plu ia resta en Statos Unida.

La Revolui Franses

La nondepende de la colonias esuan ia influe a Frans do un revolui ia recambia la Rejimen Vea par un sosia plu libre e egal do la burjesia ia oteni potia political.

Jura de la Campo de Tenis

Causas

Un combina de elementos economial, sosial, political e ideolojial ia gida a la Revolui Franses en 1789.

Avenis

La Stratos Jeneral ia es asemblada en maio 1789. En esta asembla la tre stratos – nobiles, pretes e la strato tre – ia es asemblada. Cada stratos ia ave un vota. La strato tre ia desira un vota per person, e pos alga semanas, la strato tre ia declara se como la Asembla Nasional (17 junio) e ia retira a un sala de tenis, e ala ia deside pronunsia la Jura de la Sala de Tenis a 20 junio, afirmante ce en cualce loca do los va asembla, acel va es la Asembla Nasional.

La re, per evita un gera, ia comanda un reuni de la tre stratos per dona un Constitui a Frans. Tal la Asembla Constituinte ia nase, e la Stratos Jeneral ia deveni un Asembla Constituinte dominada par la burjesia. La popla de Paris ia vide la vinse de revolui e ia ataca la Bastille a 14 julio.

En agosto, la Asembla Constituinte ia aboli la sistem feudal e ia scrive la Declara de Diretos de la Om e la Sitadan, en cual libria individual, propria e egalia de diretos ia es garantiada par la lege.

Per luta contra la crise finansial, los ia prende la propria de la benes de la Eglesa. En setembre 1791, un Constitui ia es aprobada, cual ia institui la conseta de domina nasional: Frans ia deveni un monarcia constitual, fundida en separa de potias: esecutal (en la re), legal (en la Asembla Legislativa) e judal (en la judores de la Stato). La sistem elejal es en acorda con la conta de abitores (sola persones con alga nivel de ricia ia pote vota).

Pico pos la aproba de la Constituida, la familia real ia atenta fuji de Frans per oteni aida de potias stranjer, ma, descovreda en Varennes, Louis 16 ia es obligada a reveni a Paris.

La Asembla Leginte (1791–1792) ia fini con la vinse de la estremistes. On nota du partitos: la jirondines, representores de la burjesia alta e plu moderada, e la jacobines, representores de la burjesia basa e favorente la estremisme revoluinte. A esta du on debe ajunta la sans-culottes, pd: la popla. La politica es marcada par problemes con potias esterna, spesial Osteraic e Prusen, do la migrores ia reuni.

La Asembla, gidada par la jirondines, ia declara la gera contra Osteraic (april 1792), un gera cual ia estende tra Europa como gera ideolojial: Frans ia vole estende la revolui tra Europa, e la aristocratia ia vole defende la Rejimen Vea.

Frans ia es perdente, e cuando la osteraiceses ia es prosima a Paris, un revolta popular de la sans-culottes a 10 agosto 1792 ia ataca la palasio Tuileries. La Asembla Leginte ia fini, votante par direto de vota universal per un asembla nomida la Confere (Convention nationale). Libria gidante la popla, par Eugène Delacroix (1830).

La Confere Nasional (1792–1794) ia acorda aboli la monarcia e ia proclama la Republica (setembre 1792). En esta eda on ia ave du momentos major:

La burjesia moderada ia teme la avansa de la clases popular e ia organiza un colpa de stato do los ia mata Robespierre a 28 julio 1794. La Confere ia es recambiada par la Dirijeria. La Dirijeria ia ave sinco membros con la potia de esecuta, elejeda par la potia leginte cual ia es composada par du asemblas elejeda par vota restrinjeda. Esterna, Frans ia vinse sua enemis, ma interna la governa ia es atacada par la monarcistes e la radicales (jacobines e sans-culottes). La Dirijeria ia xerca la aida de la armada, cual ia deveni plu importante par sua vinses esterna.

Napoleon Bonaparte.

En esta situa, un de la jenerales de prestijia maior, Napoleon Bonaparte, ia fa un colpa de stato a 9 novembre 1799 e ia institui la Consulia. La potia de esecuta ia es en la potia de tres consules. La prima de los, Napoleon, ia consentra tota la potias. En 1802 el ia es proclamada como la sola consul e per tota sua vive. Esta ia es fada par Pape Pio 7 en Paris.

Napoleon ia forti la prinsipes fundal de la Revolui e ia cansela cualce atenta de restora monarcal o de estremisme jacobin. Sua politica interna ia servi como un model per otra paises european. Con la Pape Pio 7 el ia suscrive la Acorda de 1801 par cual la Stato franses ia debe manteni la pretes, ma los ia pote vende sua benes. La Codigo Sivil (1804) ia es promoveda e imitada par otra paises. En lo, multe aspiras de la burjesia ia es colieda, como libria individual, egalia ante la leje, e propria privata.

Sua sistem political ia es personal e autoritar, e la separa de potias de la Revolui ia es oblidada.

Napoleon ia atenta estende la ideas de la Revolui tra Europa ma sua concistas ia velia sentis nasional contra Frans. Sua projeta ia atenta crea un Europa unida su ejemonia franses, creante statos pupetin cual ia dona a membros de sua familia (Napoli, Nederland, Westfalen, Espania). Multe potias (Osteraic, Prusen, Rusia e la Rena Unida) ia oposa sua projetas unida en alias diversa. El ia vinse Osteraic e Prusen ma no ia pote fa la mesma con Rusia e la Rena Unida. Con esta ultima, el ia atenta bloci lo con la aida de la marina espaniol.

An tal, el ia es vinseda par Nelson en la batalia de Trafalgar en 1805. Napoleon ia atenta un gera economial contra la Rena Unida, preveninte ce el comersia con Europa. Per bloci la Rena Unida, el ia debe concista Portugal. Sua soldatos ia traversa Espania e, profitante de la crise de la monarcia espaniol, el ia ocupa la pais, cual ia reata con la Gera de Nondepende Espaniol (1808–1813), comensada par la popla de Madrid a 2 maio 1808, segueda par tota la pais.

En 1812, Napoleon ia deside invade Rusia, ma el ia perde en la anio seguente en Rusia e Espania, e un alia ia vinse el en la batalia de Leipzig en otobre 1813. El ia es escluida a la isola Elba, ma el ia reveni en 1815. El ia restora la Impero, en un periodo nomida la Impero de la Sento Dias, ma el ia es vinseda en la batalia de Waterloo en junio 1815 e escluida a San Helena asta sua mori.

La Congresa de Wien

Pos cuando Napoleon ia es vinseda, la potias vinsente ia asembla en Wien per restora asolutisme. Du solves ia apare pos esta Congresa: un mapa european nova e un sistem political e ideolojia nomida la Alia Santa, fundida par la governa restorada.

La reconstrui de la mapa european ia segue la interesas de la potias vinsente, sin respeta aspiras nasional:

La Alia Santa ia es un trata entre la res de Osteraic (Franz 1), Rusia (Alecsandr 1) e Prusen (Friedrich Wilhelm 3) per manteni la ordina de la Congresa de Wien. An tal, la canselor osteraices Metternich ia usa lo como un armada de asolutisme cuando el ia crea un selebra de Congresas per institui acordas de interveni en paises do promoves libraliste e nasionaliste ia vinse.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 22 setembre 2022 (06:56 UTC).