GRAMMATIC
Alphabet ed pronunciation · Jumlas · Substantives · Determinants · Pronomen · Adjectives · Adverbs · Verbs · Prepositions · Conjunctions · Questions · Clauses · Numers · Werdformation · Bragven · Punctuation

Numers

Cardinal numers

Ia basic cardinal numers sont : zero, oin, dwo, tri, quar, penk, six, sept, oct, nev, dec, cent, mil, million.

Ia numers tiel 999 sont script ka singule werds mathmounend tiel tri components, samt defis. Ielgo component skeipt ein rakem, ed consist ein cardinal numer inter un ed nove, samt des au sento gwuten sei id rakem skeipt uno multiple om dec au cent. Singule multiples os dec au cent sont expresst ka mer-ye des au sento, aun un. Ia components pro multiples os zero (kam id 0 in 209) sont alnos omitten.

Mil ed milion sont semper scriben ka swobod werds, separend ielgo grupp om tri rakems :

Sei id script ia numers in rakems, Elefen neudt un rewos inter ielgo grupp om tri rakems, kam dict heruper. Id decimal point esti script in nukta au comma, sekwent preference, ed it pronuncet respective-ye punto au virgula. Ia digits pos id decimal point bihnt mer-ye lisen ein pos ein.

Negative numers sont expresst med min:

Tusents millionen

Dat sonti different systemes inter lands kay hissabe ia tusents milliarden, (pro “billion”, semsghi mayne “billion” kam in Sambahsa, alyi “milliards”), est preferim “bukstives” talg numers in zeros :

In id scientific scriben, beirst est nudes ia international prefixes:

Ordinal numers

Quan uno numer preceddt un nomen, est un cardinal numer, deikend un quantitat :

Bet kun uno numer sehkwt un nomen, est ordinal, deikend un position in un sequence :

Prima est un commun alternative ei ordinal un, bet ne poitt bihe nudt pro hoger ordinals qua maghe ende in “1”

Numero poitt bihe nudt ka un diemmensnomen kay stehme un ordinal numer :

Fractions

Un possible neud ios suffixe -i est kay forme franctional numers :

Fractions sehkwnt ia reuls pro ordinar nomens :

Sont semschi alya weidsa kay expremes fractions :

Pro id scientific scriben, international prefixes sont behandet

Pro id scientific scriben, international prefixes sont behandet :

Multiples

Id suffixe -uple formet werds pro numeric multiples :

Syntagmes samt ves(es) expreme quayt kers semjecto tyehct :

Ves ne expremt arithmetic multiplication.

Arithmetique

Addition est expressen med plu au e :

Substraction est expressen med min :

Multiplication est expressen med multiplida par, ops-ye simplifien do par :

Division est expressen med divideda entre, ops-ye simplifien do entre :

Stieures sont expressen med a potia con un ordinal numer. Cuadrida = quadrat; cubida = cube

Raudhs sont expressen med a radis con un ordinal numer.

Meids

Physic meids ghehde bihe expresst ye different weidsa :

Kam in Sambhasa, id “meidadjective” bihti dehn pos idpet meid : “40 metres alta” = “40 meters hog”.

Id sam systeme ghehldt pro alya meids, kam :

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 29 febrero 2024 (16:03 UTC).