GRAMMATIC
Alphabet ed pronunciation · Jumlas · Substantives · Determinants · Pronomen · Adjectives · Adverbs · Verbs · Prepositions · Conjunctions · Questions · Clauses · Numers · Werdformation · Bragven · Punctuation

Determinants

Un determinant est un werd quod modifiet un nomen kay expremes id reference ios nomen, pati ids identitat ed quantitat. Ploisko id enden os plural -s (kam in Sambahsa, bet Elefen id ayt un determinant), determinants semper precedde id nomen.

Sonti plur different classes om determinants. Typic exempels ielgios classe sont : tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, ** otra**.

Predeterminants

Tota maynt “hol”, ed ant un plural nomen “vasyi”.

“Ambos” = “bo”

Semantic-ye, tota ed ambos ne sont different ud quantificants, sontern bihnt yed ayn un separet classe ob ir syntaxe : preceddent ceter determinants in un nominal syntagme, pati la.

Poittent yaschi bihe nuden ka pronomens.

Articles

Elefen hat dwo articles - id definiht article la, ed id indefiniht article un. “Definiht” her maynt od id referent ios nomen esti “ja definiht”, witerom ses semject nov.

La introduct un nomen quod denotet semject au semanghen el kleustrer ja consciet. Est nudt in ia sehkwnd situationstypes.

Un introduct un singular nomen quod refert-se ad semquo el kleustrer ne bad consciet. Ne est nudt con plural ni rhayr-hissabim nomens (idschi daughti ka quantificanto maynend “oin”).

Sem bahsas hant un partitive article quod deict un indefiniht quantitat uns rhayr-hissabim nomen. Elefen neudt la au neid article :

Demonstratives

Ia demonstratives “pfehrste” id referent ios nomen, localisend id in wakt au rewos au in idpet logos.

Esta maynt “cis”. Esti samlik ad “la”, bet deict semject prokwem el bahtor, kweter physic-ye au metaphoric-ye.

Acel maynt “so”. Estschi samlik ad “la”, bet deict semjecto dalg ud el bahtor.

Esta ed acel poitte bihe convers do pronomens.

Interrogatives

Ia interrogative determinants sont un weidos os cree questions.

Cual = “qualg”:

Cuanto = “quayt”

Bo poittent yaschi bihe nuden ka pronomens.

Selectionsdeterminants

Ia selectionsdeterminants enderkweite specific elements ex id hol menghia.

Cada correspondt sien Sambahsa equivalent. Id nomen dehlct ses hissabim bet singular.

Cualce = “quelkwe”; id nomen est normally hissabim. Con un rhayr-hissabim nomen, biadet : “alga”

Alga deict od id identitat ios referent ios nomen ne esti specifiet.

Quando nudt con un nomen quod est rhayr-hissabim, au un plural ed hissabim nomen, alga deict od id identitat iosreferent ne esti specifien, edschi ids quantitat. Id quantitat est ops aiwiet ka meg-ye smulk - sonst neudiemos multe - bet ne tem exaggerat-ye lytil quem con poca.

No = “nel”. Deicr od id referent ios nomen est absxent au non-existant.

Sola maynt “tik”, yani “tik to ed ne alya”.

Ta determinants, ploisko no ed sola, poitte yaschi bihe nudt ka pronomens. Forment iaschi sonterpronomens cadun, cualcun, algun & nun, qua se refernt ad leuds. Kay se refere ad jects, ia determinants mer-ye bihnt sohkwn ab cosa.

Possessives

Ia possessive determinants sont : mea, tua, nosa & vosa.

Possession ghehdt yaschi bihe dict med un jumla kam de me:

Id possessive ios trit person esti sua, pro ia zamihrs el, lo, los, on, on au se:

Kay expremes “ir” (yani de los, au de se sei se est plural), id determinant lor ghehdt bihe nuden instet sua. Bet to est naiwo wajib. Sua esti semper possible (ed traditionaler), bet in certain jumlas lor ghehdt ses clarer :

Quantificators

Quantificants sonti determinants qua hehlpe ad expremes id mikdar au id quantitat ios referent ios nomen : s (plural)

Id -s plural enden est id meist basic quantificant; un jumla samt un plural nomen ne want alyo determinant :

Id elefen un est bo Sambahsa “un” ed “oin”; schowi introduct un singular nomen :

Alter cardinal numers – du, tre, cuatro, etc – sont kathalika qualificants.

“Multe” = maung

Poca est id witer os multe, maynt “pauk” ant un plural hissabim nomen, ed “lyt” ant un rhayr-hissabim nomen.

“Plu” = meis; “la plu” = pleist

Min est id witer os plu, ed maynt “mins/minter”. La min = minst, lytst

Vasya quantificants ghehde bihe converten do pronomens.

Samkweitsdeterminants

Quar idafi determinants sonti dayir samlikia ed difference :

La mesa = “sam”

Otra maynt “alyo/alyi” au “dar oin au oiks”

Tal = solg/talg

Propre = wi

Aurdhen iom determinants

Ia determinants sehkwnt aurdhen-on :

Mathalan :

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 29 febrero 2024 (16:03 UTC).