RIO DE LUNA
Rio de luna ·
La via sempre plu vagante ·
Besa me multe ·
La salta del amores ·
Vide acel luna ·
Vola me a la luna ·
Luna blu ·
Ombra de luna ·
Lus prima ·
Lus de luna · Canta de autono · La luna es mor ⋅ Lo es la note · Xico de la natur
ISOLA FRANCA ⋅ PALMAS DE LA ENCANTA ⋅ RIO DE LUNA ⋅ LA FLOR DEL DESERTO ⋅ CARTA POSTAL ⋅ PALIMPSESTO ⋅ LA CIMERAS ⋅ A VOSE
“La via sempre plu vagante” es un canta per paseores par J. R. R. Tolkien, presentada en sua naras sur Tera Media.
Traduida de la lingua engles a la lingua franca nova par Simon Davies en 2020.
La via sempre plu vagante
Vade en parti de sua porte.
Lo pasa ja a tan distante
E me va segue lo si me pote,
Xasante lo con joia de vade,
Asta encontra un rua largida
Con multe cursos en cascade.
E do a pos? Me no divina.
Vias vaga sempre plu,
Supra roca e su arbor,
En cavas do la sol no jua,
En rios cual al mar no core;
Supra neva del inverno,
E tra la joias del caluna,
Supra petra, supra erba,
E su la montes, su la luna.
Vias vaga sempre plu,
Su la nube e su la stela,
Ma pos la vade, pedes du
Verje al casa con anela.
Oios, pos la foco e spada
Temable en salon de petra,
Regarda final la verde del prado,
Arbor, colina conoseda.
La via sempre plu vagante
Vade en sorti de sua porte.
Lo pasa ja a tan distante
Ta ce on segue lo, los ci pote!
Ta ce los fa viajas nova,
Ma me prosimi la fini de vade;
Verjente a la lus de alcova,
En dormi e reposa me cade.
The Road goes ever on and on / Down from the door where it began. / Now far ahead the Road has gone, / And I must follow, if I can, / Pursuing it with eager feet, / Until it joins some larger way / Where many paths and errands meet. / And whither then? I cannot say. / / Roads go ever ever on, / Over rock and under tree, / By caves where never sun has shone, / By streams that never find the sea; / Over snow by winter sown, / And through the merry flowers of June, / Over grass and over stone, / And under mountains in the moon. / / Roads go ever ever on / Under cloud and under star, / Yet feet that wandering have gone / Turn at last to home afar. / Eyes that fire and sword have seen / And horror in the halls of stone / Look at last on meadows green / And trees and hills they long have known. / / The Road goes ever on and on / Out from the door where it began. / Now far ahead the Road has gone, / Let others follow it who can! / Let them a journey new begin, / But I at last with weary feet / Will turn towards the lighted inn, / My evening-rest and sleep to meet.
Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automata jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 16 setembre 2025 (23:21 UTC).