GRAMMATIC
Alphabet ed pronunciation · Jumlas · Substantives · Determinants · Pronomen · Adjectives · Adverbs · Verbs · Prepositions · Conjunctions · Questions · Clauses · Numers · Werdformation · Bragven · Punctuation

Pronomen

Un pronomen est un werd quod tayt un longer nominal syntagme.

Zamihrs

(In elefen, zamihrs ne bihnti declinet).

Tu esti singular ed vos est plural in vasya situations, bo formal ed informal.

El est nuden kay se refere ad leuds, ed ad animals kam mammifers ed avs. Poitti yaschi bihe applieno metaphoric-ye alyims creatures, ad robots, ei meun, ad storms…

Lo est nuden kay refere ad jects, simple creatures, idees, concepts, etc…

Los est nuden ka plural om bo el ed lo

Elefen normal-ye ne enderkweit inter is ed ia ka zamihrs. Ia formes elo (ner) ed ela (ster) sont rar, yed poitte bihe nuden kay vergihes excessive repetitions om leudnams sei bihti tolken de un wir ed de un gwen in id sam contexte.

Un zamihr poitt bihe sohkwt ab un relative clause. Sei id maynen remant clar, id zamihr poitt bihe omiss, linkwnd ei relative pronomen un double function:

On est un general indefiniht pronomen, kam on in Franceois au man in Deutsch. Correspondt id Sambahsa anghen quando tod biht nuden kam un zamihr.

Se est id reflexive pronomen pro id 3t person:

Ia possessive pronomens sont ia sams quem ia possessive determinants, bet dehlgent bihe precedden ab la.

Determinant pronomens

Tem quem un adjective ghehdt bihe convers do un nomen, pleista determinants ghehde bihe convers do pronomens. Ia pronomens esta, acel, & otra semper addeihnt -s in id plural. Pauk alya pronomens maghe yaschi eme -s sei to clarifiet jects.

Exempels :

Ia cardinal numers poitte bihe nuden ka pronomens denotend grupps mege-ons. Ta pronomens ne normal-ye behrnt id plural -s ed ne naudhent determinants.

Kay dikes indeterminat multiples numern ka sento, mil au milion, id plural -s biht addihn.

La khact bihe convers do un pronomen. El, lo & los bihnti nuden instet.

No khact bihe nuden ka pronomen, yed id skeipt nun ed no cosa. Id numer zero ghehdt yaschi bihe nuden ka pronomen.

Id idiomatic wekwos la un la otra/lunlotra maynt “mutu”. Id hat variantes kam la un o la otra (uter au alter), la un pos la otra (uter pos alter), ed la un sur la otra (uter ep alter) :

In sem jumlas, un pronomen biht fauran sohkwt ab un verb ed risct bihe misghapt ka un determinant sohkwt ab un verb renuden ka nomen. Mathalan, exter contexte, est rhayr-yakin an “acel veni de Italia” maynt “tod gumt ex Italia” we “tel gwehmt ex Italia”. In pleist falls, id contexte beuwt id maynen alnos evident. Bet mubtadis in Elefen, ed qui vergeihskwnt cada risk os ambiguitat, maghent gwuntes un simple nomen - kam person au cosa - pos id determinant instet converte id do un pronomen.

In sem falls, anghen volt clarihes od id verbal nomen ne est un verb. Con werds kam alga, multe & poca, de maght bihe addiht inter id determinant ed id nomen; id determinant tun biht un pronomen, bet id nomen ne biht un verb. Con alya determinants, kam esta & acel, la poitt bihe addiht pre id determinant.

Questions

Elefen hat dwo pronomens nuden kay cree directa questions :

Ci est nuden tik ka pronomen ed ne ka determinant.

Cual est preter un determinant, bet est ops nuden ka pronomen, acceptend id smulk risk om wekwsa ka cual veni de Italia qua maghe bihe mispreten.

Exempels :

Ci & cual bihnt yaschi nuden in indirecta questions.

Relative pronomens

In sem relative clauses, id principal jumla omitt id nomen quei id clause refert-se. Idswo relative pronomen prehpt vice tod nomen. In solg falls, kay vergihes confusions, cual ghehdt bihe aucto do lo cual ed ci do el ci:

Alya pronomens

Sont quar sonterpronomens qua se refernt ad leuds. Sont nuden tik in id singular :

Exempels :

Ira respective equivalents pro jects sont alga cosa (semject), cualce cosa (quodkwe), cada cosa (quantum) ed no cosa (neid).

Pronominal syntagmes

Pronomens ne bihnti normal-ye modifiet ab determinants ni adjectives, yed poitte bihe ab prepositional syntagmes :

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 29 febrero 2024 (16:03 UTC).