LA CIMERAS
La deseritadaMirtoHorusAnterosDelficaArtemisVersos dorada

Anteros

Anteros es la soneto 4 de la des-du sonetos ermetiste La Cimeras
scriveda par Gérard de Nerval (1808-1855)
Traduida de franses par Michel Gaillard e musicida par la bande Magis Optis

Tu demanda perce mea cor es furiosa,
E mea testa dur, sur un colo flexable;
La causa es ce me es de la linia de Anteo,
Me reversa la lansia a la dio vinsor.

Tal me es como acel ci la venjor inspira.
Sua labio iritada ia marca mea fronte.
Su la palia de Abel – o tan triste sanguosa! –,
A alga veses, me ave la rojia de Cain!

Iawe! El ci, vinseda par tua injenia,
E, del enferno basa, ia cria: « O! tirania! »,
El es mea avo Belo, o mea padre Dagon[¹]

Los ia tufa me truple en la rio Cocito
E, protejente mea madre amalecita[²],
Me semi a sua pedes la dentes del dragon.

Antéros - Gérard de Nerval (1854): Tu demandes pourquoi j’ai tant de rage au cœur / Et sur un col flexible une tête indomptée ; / C’est que je suis issu de la race d’Antée, / Je retourne les dards contre le dieu vainqueur. / / Oui, je suis de ceux-là qu’inspire le Vengeur, / Il m’a marqué le front de sa lèvre irritée, / Sous la pâleur d’Abel, hélas ! ensanglantée, / J’ai parfois de Caïn l’implacable rougeur ! / / Jéhovah ! le dernier, vaincu par ton génie, / Qui, du fond des enfers, criait : « Ô tyrannie ! », / C’est mon aïeul Bélus ou mon père Dagon… / / Ils m’ont plongé trois fois dans les eaux du Cocyte, / Et protégeant tout seul ma mère Amalécyte, / Je ressème à ses pieds les dents du vieux dragon.


[¹] Un dio fenisian, dio de la cultiva.

[²] La Amalecitas ia es un tribu nomada antica, enemi de la Israelis.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 4 april 2024 (17:35 UTC).