Introducció en català

Català	Elefen
La Lingua Franca Nova («elefen») està dissenyada per ser una llengua realment simple, coherent, i fàcil d’aprendre, per comunicacions internacionals. Té diverses qualitats:	Lingua Franca Nova (“elefen”) es un lingua desiniada per es vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. Lo ave cualias diversa:
1. Té un nombre limitat de fonemes. Sona semblant a l’italià o l’espanyol.	1. Lo ave un cuantia limitada de fonemes. Lo sona simil a italian o espaniol.
2. S’escriu tal com sona. Cap nen ha de passar molts anys estudiant excepcions.	2. Lo es scriveda como lo sona. No enfante debe perde multe anios en studia esetas.
3. Té una gramàtica realment simple i regular, igual que els criolls al món.	3. Lo ave un gramatica vera simple e coerente, simil a la creoles de la mundo.
4. Té un grup limitat i totalment regular d’afixes productius per crear paraules noves.	4. Lo ave un grupo limitada e tota coerente de afisas produinte per crea parolas nova.
5. Té regles ben definides sobre l’ordre de paraules, com moltes llengües majors.	5. Lo ave regulas bon definida per la ordina de parolas, como multe linguas major.
6. Té una llista de paraules realment basades en les llengües romàniques modernes. Aquestes llengües són ben comunes i influents, i han contribuït en la major part del vocabulari anglès.	6. Lo ave un lista de parolas fundida en la linguas romanica moderna. Esta linguas es comun e influosa, e ia contribui la parte major de parolas engles.
7. Està dissenyada per assimilar les paraules tècniques del llatí i el grec, la «norma mundial» de facto.	7. Lo es desiniada per aseta natural la parolas tecnical de latina e elenica, comun tra la mundo.
8. Està dissenyada per semblar «natural» als qui comprenen les llengües romàniques, però sense semblar menys fàcil a l’altra gent.	8. Lo es desiniada per apare “natural” per los ci comprende la linguas romanica, ma lo no es min fasil per otras.
Esperem que us agradi l’elefen!	Nos espera ce tu va gusta elefen!

L’essencial

Alfabet i pronunciació

Lletra	Pronunciació
a	com a en «sac»
b	com b en «banc»
c	com c en «caixa»
d	com d en «de»
e	com e en «sec» o «séc»
f	com f en «fer»
g	com g en «gust»
h	com h en anglès
i	com i en «sic» o «iode»
j	com j en «jota»
l	com l en «làmina»
m	com m en «mare»
n	com n en «noi» o «sang»
o	com o en «soc» o «sóc»
p	com p en «porta»
r	com r en «sorra»
s	com s en «serp»
t	com t en «tasca»
u	com u en «suc» o «guant»
v	com v en anglès
x	com x en «xarop»
z	com s en «casa»

Ordre de les paraules

subjecte – verb – objecte:

• la fem ama la casa   «la dona estima la casa»

partícules – substantiu – adjectiu:

• la casa grande   «la casa gran»

temps – verb – adverbi:

• me debe pasea atendente   «vaig a caminar amb cura»

preposició – substantiu:

• el es en la jardin   «ell és al jardí»

La gramàtica

-s (o -es després de consonants) forma el plural dels substantius:

• omes e femes   «homes i dones»

ia és el temps passat dels verbs:

• tu ia labora   «vostè va treballar»

va és el temps futur dels verbs:

• tu va labora   «vostè treballarà»

ta és la manera condicional (opcional):

• si me pote, me ta vola   «si pogués, m’agradaria volar»

Un verb pot seguir a un altre si tenen el mateix tema:

• me vole compra un camisa   «vull comprar una camisa»

Verbs intransitius esdevenen causal simplement afegint un objecte:

• me move   «em moc»   →   me move la table   «moc la taula»

Afegiu -nte a un verb per obtenir el participi actiu, que actua com a adjectiu o substantiu:

• donante   «donant»

Afegiu -da a un verb per obtenir el participi passiu, que també actua com a adjectiu o substantiu:

• donada   «donat»

Un verb es pot utilitzar com a substantiu tal com està:

• nos dansa   «ballem»   →   la dansa   «la dansa»

Un adjectiu es pot utilitzar com a substantiu la mateixa manera:

• un om saja   «un home savi»   →   la sajas   «els savis»

Els adverbis són idèntics als adjectius:

• un om felis   «un home feliç»   →   el dansa felis   «ella balla feliç»

Preguntes comencen amb esce o una paraula interrogativa i acaben amb un signe d’interrogació:

• esce tu pote dansa?   «pots ballar?» * cuando tu prefere come?   «quan et prefereix menjar?»

Prefixos derivatius

des-   =   desfer

• infeta   «infectar»   →   desinfeta   «desinfectar»

re-   =   fer novament

• comensa   «començar»   →   recomensa   «recomençar»

non-   =   no, l’oposat de

• felis   «feliç»   →   nonfelis   «infeliç»

Sufixos derivatius

-or   =   substantius d’adjectius, substantius o verb: una persona que, com a part de la seva tasca o ofici, fa o treballa amb …

• dirije   «dirigir»   →   dirijor   «director» * carne   «carn»   →   carnor   «carnisser»

-ador   =   substantius d’adjectius, substantius o verbs: un instrument o eina que fa o treballa amb …

• lava   «rentar»   →   lavador   «rentadora» * umida   «humit»   →   umidador   «humidificador»

-eria   =   substantius d’adjectius, substantius o verbs: el lloc de treball, botiga, oficina …

• carne   «carn»   →   carneria   «carnisseria (botiga)»

-able   =   capaç o digne de ser l’objecte d’una acció

• ama   «estimar, voler»   →   amable   «querible»

-eta   =   diminutiu, versió en miniatura, juvenil, roba interior …

• jaca   «jacqueta»   →   jaceta   «armilla»

-on   =   augmentatiu, versió gran, roba exterior …

• avia   «au»   →   avion   «avió»

-ia   =   després d’un substantiu o d’un adjectiu ho fa un substantiu abstracte

• madre   «mare»   →   madria   «maternitat» * vana   «va»   →   vania   «vanitat»

-i   =   tornar o causar convertir …

• roja   «vermell»   →   roji   «envermellir»

-i   =   utilitzar una eina o màquina …

• telefon   «telèfon»   →   telefoni   «telefonar»

-i   =   fracció

• des   «deu»   →   un desi   «un dècim»

Algunes de paraules bàsiques

Traduida par George Boeree.